HOME GRAN Que voleu que vos digi… hi ha històries tan velles com la mili. Una d’ elles, feia riure fins i tot a les porcelles. Fa poquet hi havia un home gran, gros, amb cara alegre. Tenia sempre una rialla de pam a pam a la seva cara. Menjava de tot: allioli , botifarres, “xuletons”, fins i tot magdalenes en vinagre. Era més viu que una centella i un poc “macarra”. Lluitava contra el mal i ajudava al·lots i al·lotes, era una espècie de superheroi foraviler. Me regalava coses amb molta polisoneria, perquè era la seva fioleta. Ara ja no hi és, però sempre sentiré el seu alè. Dedicat al meu padrino.

De su ahijada